Facebook Twitter Linkedin Instagram Youtube Issuu

Ressenya de l’àlbum il·lustrat de Paula Bonet: llegeix-me

Bloc 17

Portada del llibre llegeix-me il·lustrat per Paula Bonet.

Després de dotze anys la revista Lletres Valencianes inicia una nova etapa. El número 31 es presenta només en format digital. Una curada i innovadora edició però amb el mateix objectiu que va donar origen al seu naixement: crear una comunitat de lectors i usuaris de les publicacions de les editorials i llibreries valencianes.

Així, i després de més de cinc anys de col·laboració, continue amb la meua feina escrivint ressenyes literàries. Aquesta vegada ha sigut el torn de l’àlbum il·lustrat llegeix-me de Paula Bonet i Amaia Crespo i publicat per Andana Editorial.

«És molt difícil passar davant d’un dibuix de la Paula Bonet sense girar el cap, aturar-se i preguntar-se de qui són les mans que fan uns retrats tan bonics» (Bestiari Il·lustrat). Paraules com aquestes són molt comunes en crítiques que parlen sobre l’obra d’aquesta il·lustradora. Però, què amaguen els seus traços?

Amb l’Alícia de Lewis Carrol com a punt de partida, s’inicia aquesta història feta per anar a dormir. Alícia és una xiqueta que no pot agafar el son, perquè són tantes les preguntes que l’envaeixen que no pot dormir. La recerca del seu conill de peluix és l’inici d’aquesta història que ens transporta al món de la imaginació i dels desitjos, on la realitat i la ficció, les preguntes i les respostes s’agafen de la mà, una aventura on les autores es presenten a través de personatges molt representatius. Com una eruga que podria recordar els bombers de Ray Bradbury a Fahrenheit 451 que tant agrada a les autores i sobretot la famosa caterpillar fumadora d’Alícia.

Llapis de grafit, aquarel·la, tinta xinesa i llapisseres de colors formen aquest àlbum il·lustrat i publicat en una acuradíssima edició, on el mínim detall importa. Com el paper d’aquarel·la elegit, tan gustós al tacte. O el punt de llibre que fa referència a l’etiqueta de la botelleta del llibre d’Alíce’s Adventures in Wonderland i on posava allò de Drink me.

Amb tot, si es tractara d’un àlbum il·lustrat on les imatges foren les úniques protagonistes estaríem parlant, una vegada més, d’un dels errors d’aquest gènere literari: exquisits dibuixos i una bona edició, però una història buida. Afortunadament, això no passa a llegeix-me, ans al contrari. La perfecta coordinació entre il·lustradora, Paula Bonet, i escriptora, Amaia Crespo, ha donat un resultat harmoniós.

Imatge i paraula, Paula i Amaia, juguen a la pregunta resposta. La imatge deixa en l’aire la pregunta que la paraula respon, o a l’inrevés. Ambdues són protagonistes en una mateixa línia. I és que, com explica Paula Bonet en una entrevista a amoralart.cat, «Jo, si faig un dibuix sense alguna cosa vermella i sense text, és com si no l’he acabat». Així, amb una tipografia manuscrita que s’adapta perfectament a les imatges, fugint d’aquells àlbums il·lustrats on la paraula sembla un foraster a la pròpia casa, imatge i paraula t’acompanyen. Es tracta, doncs, d’una narració on també juga un paper molt important la maquetació de Pere Fuster, que proposa una lectura complementària.


Il·lustracions expressionistes i gestuals, dibuixos desdibuixats, com si d’un somni es tractara, ocupen tot l’espai de les pàgines per introduir-te en la narració. Els punts de color et porten la mirada allà on les autores volen que pares atenció: Alícia amb els cabells i galtes rosades, la panxa, el conill de peluix, el llibre…

llegeix-me naix d’un encàrrec de l’editor d’Andana Editorial Ricard Peris, com desvetllen les autores a l’entrevista d’Un país de llibre. Un projecte possible gràcies a la participació de 285 mecenes en un micromecenatge de la plataforma Verkami. Una aposta d’innovació i lluita per traure avant, en temps de crisi i incertesa, projectes interessants i alhora arriscats. Autores i editorial són conscients d’aquesta època de canvi: un bon exemple n’és la gran feinada de comunicació i difusió online amb què Andana Editorial es presenta al mercat: xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.), vídeos promocionals.., i on sobretot Facebook ha estat la plataforma imprescindible per donar a conèixer l’obra de Paula Bonet.

Escrit per: @andrearlluch per al número 31 de la revista Lletres Valencianes.